…i les encertades noves campanyes de l’IVAJ des del punt de vista del disseny.
Com a dissenyador gràfic, moltes voltes els amics em pregunten quina tipografia escollir per a un treball o un currículum, com fer la portada d’un document o amb quina font escriure en el seu blog. Sempre els faig algunes preguntes abans d’intentar donar-los algunes opcions, i sempre al voltant d’un dels ingredients fonamentals en el disseny: El to del missatge a comunicar.
- Què vols transmetre en el teu currículum? Seriositat? Busca, doncs, una tipografia romana, amb serifes.
- Hi vols transmetre proximitat? Tria un tipus de lletra manuscrit, com un lettering (tant de moda ara), que reforcen un missatge més humà i proper, en semblar lletres fetes a mà.
- Fes servir combinacions de colors arriscades per a donar a una portada un “rotllo” més modern o alternatiu, i tonalitats més neutres, colors sobris o blanc i negre per a coses més serioses.
- Si el propòsit d’un cartell és informar, la seua composició serà senzilla, amb els elements ben organitzats.
Veritat que sembla una cosa òbvia?
Doncs, de la mateixa manera que canviem el tracte a l’hora de dirigir-nos als nostres amics o si parlem amb un desconegut, els dissenyadors ens servim del to per a modular els grafismes que utilitzem en un cartell o en un logotip.
Potser us trenque una mica els esquemes al dir-vos que el disseny és una disciplina no tan artística com intel·lectual, és a dir, que el disseny comença abans del dibuix, i té poc a veure amb l’art (encara que aquesta és una discussió prou habitual en els cercles del gremi). Disseny és comunicació gràfica i, per tant, per tal de comunicar (també gràficament), haurem de triar un to per a transmetre informació de forma eficient. La comunicació tracta que un missatge arribe d’un interlocutor A a un interlocutor B, i de vegades el suport d’aquest missatge és un cartell per a arribar als ciutadans, o un fullet per a informar una comunitat.
És més important, fins i tot que el mateix dibuix, treballar el to d’un cartell, d’una portada o d’un logotip, ja que aquest condicionarà com serà estèticament. Una tipografia amb caràcter festiu té connotacions infantils i, per bona que siga, no servirà de res si pertany a un cartell que vol informar de malalties per a adults un hospital, igual que una fantàstica il·lustració que siga molt seriosa en la portada d’un llibre per a xiquets pot ser decisiva per què no el compre ningú.
Una errada molt habitual, possiblement des de fa dècades, era no saber triar el llenguatge gràfic per a dirigir-se als joves des d’institucions, fins i tot des de les mateixes escoles i centres dedicats a la joventut. Recorde que al meu col·legi, quan ens donàven fullets, passàvem del contingut, ja que la portada no ens deia res, semblava destinada a xiquets molt més menuts, perquè qui ho havia fet no coneixia els joves, ni investigava els seus inputs culturals, i els tractava com si no tingueren cap criteri visual. I la realitat sempre ha sigut que els joves s’han mogut entre llenguatges gràfics i visuals molt més vanguardistes que els dels adults, des de videojocs a canals de televisió o webs, i xarxes digitals.
Un professional del disseny sap resoldre aquest tema del to segons el target al qual va destinat el seu disseny, no per cap tipus de genialitat o superpoder especial, sino perquè en el nostre treball hi ha una primera fase d’investigació i de pegar-li al cap, molt abans de posar-nos a dibuixar, al llapis o a l’ordinador.
L’IVAJ fa temps que vol pegar-li la volta a la manera d’informar i de dirigir-se als joves. Aquest nou blog com a espai de comunicació és un bon exemple, com també ho són els seus canals online i xarxes socials. I una gran ferramenta que està fent servir és comptar amb professionals del disseny per a comunicar els seus missatges i campanyes als joves.
Ha sigut evident aquesta gran millora, amb exemples com el de Nueve Estudio i Ricardo Alcaide, que van crear l’estand de l’IVAJ a Expojove, ExpoNadal i FiraNadal. Dídac Ballester va dissenyar, també el 2016, la marca i identitat gràfica per a Xarxa Jove; des de Nociones Unidas van crear el logo per a les activitats de Viu; Yinsen va repensar l’estructura formativa i d’investigació jove amb el treball de Tema Jove; Pepe Gimeno va idear el cartell i el logo per a la Senda del Poeta; de Mineral Gràfic és la creativitat de la campanya d’insubmissió química de CAVAS; Sabina Alcaraz va crear la imatge representativa del SVE i, al meu estudi, Estudio Menta, vam dissenyar la imatge i la sèrie de cartells per al Programa d’Idiomes de l’Institut Valencià de la Joventut.
En el nostre cas, des d’Estudio Menta, érem conscients de la importància de reflexionar al voltant del llenguatge i del to a tractar, ja que totes les activitats que es volien contar des dels nostres cartells estaven orientades a un públic jove i acostumat a un tipus de comunicació molt més contemporània i transgressora de la que els adults pensen. Per això, el nostre repte era comunicar d’aquesta manera “jove” des d’una institució, així que ja des de la marca introduírem un codi de colors identitaris molt vius que ajudarien a crear un llenguatge de molt de contrast amb la resta d’aplicacions dels cursos d’idiomes. També vam fer servir una tipografia amb moltes variants i possibilitats per a inventar una nova forma de comunicar, més “gamberra” i amb tocs tecnològics de l’ecosistema en què es mouen els joves, recorrent a l’imaginari de les emoticones i a no tindre pèls en la llengua a l’hora d’escriure els grans titulars.
El resultat del nostre treball és aquesta nova manera de comunicar i contactar així amb el públic objectiu de la campanya, els joves.
És d’agrair, doblement com a dissenyador i com a ciutadà, que una institució professionalitze el seu disseny per tal de transmetre amb eficàcia tot el treball desenvolupat dins dels seus centres.
Xavi Calvo
@xavicalvo
Dissenyador gràfic i co-fundador d’Estudio Menta
Participa. Decideix. Viu 