Els equips d’#animació, clau de les campanyes d’estiu

…O com no acabar en el càsting de “El senyor de les mosques”

He sentit dir a Pep Montes que “es poden fer polítiques de joventut sense #joves, però no sense tècnics de joventut”. M’atreviré a formular una idea semblant: “es poden fer campanyes d’estiu sense joves però no sense #monitors, #monitores, #animadores i #animadors”…

Des de l’àmbit del #voluntariat i associatiu, des del món educatiu i des de l’empresarial es llancen les campanyes d’estiu allà pel mes de maig: escoles d’estiu, campaments tradicionals, campaments d’aventura, campus esportius, campaments temàtics, camps de treball… Aquestes activitats d’estiu es diferencien de les del curs escolar (generalment) en el fet que fer-les és una opció. S’apunten els i les joves, xiquets, xiquetes, adolescents, perquè volen.

En totes les opcions, qui paga (les famílies) compta amb que serà una experiència positiva i educativa: una experiència d’Oci Educatiu
Si tenim en compte que l’Oci Educatiu es defineix pels seus trets de:
intencionalitat, finalitats i regulació, estem donant per descomptat que els agents que acompanyen als que hi participen es troben dins d’aquests requisits. Es dir, confiem que hi ha un equip de monitors i monitores desenrotllant un projecte que algú (institució, associació, empresa…) ha decidit.

La realitat després ens mostra que tot no és sempre així, però aquest tema el deixe per a altre moment.
Ara el que vull és fer una reflexió senzilla: imagineu a les institucions, entitats, empreses, etc, assumint les campanyes d’estiu sense monitors, monitores, animadores i animadors?
Durant la reunió amb els bancs, allà pel 2008 a l’inici de la crisi financera, Obama va dir “sóc l’únic que queda entre vosaltres i la forca”. Doncs, salvant les distàncies, els magnífics equips d’#animació que duen a terme les campanyes d’estiu són el que queda entre eixes institucions, entitats i empreses i un oci educatiu transformat (com a mínim) en promoció comercial i consumista.
I no és una reflexió teòrica, és una constatació.

Rafa Vallés. Tècnic de joventut
@maesevalles 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s