Atrevir-se a atrevir-se 

Durant l’últim any he viscut un Nadal ortodox, unes Pasqües budistes i he fet més amics internacionals que espanyols

Amb set anys, vaig veure uns xiquets jugant a futbol en un parc prop de casa. Amb timidesa –espentat pels meus pares, en realitat– m’hi vaig acostar i em vaig unir al partit. Unes hores després descobriria que era scouts i que això que portaven penjat al coll es deia ‘panyoleta’. Mesos després vaig descobrir què era ser scout, anar de campament, muntar la teua pròpia tenda de campanya o conéixer els que, encara hui en dia, són els meus millors amics.

Amb 18 anys vaig començar com scouter (monitor), als 22 com a coordinador de secció i, als 26, he tingut l’oportunitat de viure a Corea del Sud durant tres mesos com a scout, treballant en un centre juvenil amb voluntaris de sis països diferents, fent amics de tot el món i vivint una de les experiències de la meua vida.

Com arriba un scout de València a viure a Corea del Sud

Encara que a Corea vaig arribar un 28 de març, en realitat el viatge va començar molt abans. A l’octubre vaig deixar el meu treball en un reconegut estudi de disseny de València. Tres setmanes després de deixar el meu treball estava a Macedònia gràcies al Servei de Voluntariat Europeu. L’experiència va ser tan positiva que els tres mesos van semblar setmanes. De fet, en tornar a València sabia que no duraria massa a la ciutat.
I vaig encertar: un mes i mig després estava agafant un vol de 27 hores amb destinació a Corea del Sud. Allí anava a treballar com a voluntari en un centre scout dins del programa ‘Culture Village in English’. Traducció: cada dia venia al centre un col·legi de la regió amb xiquets d’entre 11 i 12 anys. La meua tasca era ajudar-los amb l’anglés, donar una classe parlant-los del meu país i, ja a la nit, fer diferents jocs i activitats amb ells.

Però no tot era treball. Corea ha sigut fer amics nous cada setmana; tastar menjar que ni tan sols coneixia; cantar en un karaoke; conéixer desenes de persones interessants cada dia; descobrir un país que combina a la perfecció tradició i modernitat, urbanisme i natura; explorar ‘l’escultisme’ en l’àmbit internacional; obrir el meu propi blog (vivitoycoreano.wordpress.com); adaptar-me a una cultura completament nova. Corea ha aconseguit que, encara que ens separen 10.000 quilòmetres, no tinga cap dubte que tornaré a visitar-la.

I per què no?

Tot el que he viscut ha sigut perquè, un dia, em vaig atrevir. Quasi sense adonar-me, en l’últim any he agafat més vols que en tota la meua vida, he après més anglés que en tots els meus anys d’estudis, he conegut gent increïble i he descobert que això és el que vull fer en aquest període de la meua vida.

Ara et toca a tu. Pensa, descobreix, somia, pregunta, llig, investiga, deixa’t de pors i atreveix-te a atrevir-te. I si algú et pregunta “per què?”, contesta-li amb un “i per què no?”.

Ricky Domínguez

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s