Si estàs pensant a fer un intercanvi Erasmus…

…endavant! No t’ho penses!

Avui, vos parlaré de la meua experiència com a estudiant #Erasmus.

Tot va començar en la idea de fer alguna cosa diferent, d’eixir de la rutina del dia a dia per a viure noves experiències. Un dia, de sobte, et plantes davant de l’ordinador sense saber quina universitat triar. Tot el món et comenta les seues experiències en les diferents ciutats a la fi d’ajudar-te a prendre una decisió. Et decideixes i, a les poques setmanes t’arriba un correu de la Universitat de València on et comuniquen que has estat acceptada en el programa d’intercanvi, i et citen per anar a una reunió on finalment et diuen quina serà la ciutat on gaudiràs de l’Erasmus. Destinació: Nàpols.

Ja estic ací. És de nit, i hi ha molt de rebombori. He hagut de fer peripècies per arribar a l’habitació que havia reservat. La ciutat pareix el tòpic del què tothom parla. Bruta, sorollosa, i els carrers estan sense asfaltar. Em plante en el primer dia de l’Erasmus, i el meu objectiu és trobar pis. No hi ha hagut sort, tots els pisos són molt vells i molt cars. Em plante en el segon dia de l’Erasmus, després del curs d’italià, que et facilita la universitat de destí, ens decidim a anar en grup a seguir en la cerca del pis. Tampoc hi ha hagut sort avui. Tercer dia, i avui s’acaba la reserva a l’habitació i encara no tenim pis. L’home que ens lloga l’habitació ens ha dit que ens podem quedar un dia més. I a la fi arriba el dia, hem trobat un pis, cèntric i molt bé de preu.

Han passat uns dies des de que vaig arribar a Nàpols, i tot el que era gris, caòtic i aclaparador ara són anècdotes amb els amics. La ciutat bruta i sorollosa, ara és una ciutat plena de llum i de vida. La Universitat és una passada, les vistes, la gent, l’edifici…

La vida ací és molt diferent. Els comerços obrin molt més tard, els metros no tenen finestres, la pizza la fan fregida, en una moto van famílies senceres, la gent crida a tota hora. És una ciutat on hi ha molt de caos. Però com diuen ells, és el seu caos i jo ja he aprés a estimar-lo.

Ací els amics són família. Polonesos, Mexicans, Portuguesos, Italians, …

M’agrada estar ací, encara que passe moments d’enyorança dels meus i ho recomane de totes totes.

Sempre recordaré aquest any. Sense perdre la idea que ací he vingut a completar els meus estudis i que el treball ha de ser constant, hi ha temps per a tot, i aprenc una altra llengua, aprenc que es pot viure d’altres maneres i ser feliç, sóc més tolerant, no done importància a moltes coses que abans eren fonamentals per a mi, i pense que és i serà una de les experiències més enriquidores de la meua vida.

Elena Maria Roig Senent

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s