La vida d’un paraciclista

Hola a tothom, em dic Maurice Far Eckhard Tió. Sóc ciclista paralímpic internacional des de l’any 2001. En les següents linies us intentaré explicar de forma breu i divertida la meua trajectòria. Espere que no us siga massa pesat.

Encara que resulte una mica estrany pel meu nom, jo sóc espanyol. De pare alemany i mare catalana, vaig naixer en Barcelona fa trenta-quatre estius. Per motius laborals, l’any 1989, els meus pares es mudaren a La Canyada, Paterna, on vivim des d’aleshores.

Com ja he dit en la presentació, sóc esportista paralímpic. Això és a causa d’una paràlisi cerebral de naiximent que tinc. En el moment del part, algunes neurones es varen quedar sense oxigen durant un breu moment. Aquesta circumstància va provocar una pitjora en la meua habilitat motriu i en la parla. Encara això, sempre he fet vida normal. De xicotet sí que em donava comte que jo tenia algunes dificultats que la resta. Malgrat tot, sempre he tirat endavant.

La meua vida sempre ha estat molt lligada a l’esport i a les activitats exteriors. En el temps lliure sempre estava en els amics jugant al carrer. Moltes vegades es jugava al futbol i em havia que fer de porter ja que era l’últim en tocar el pòster de la porteria. També ens agradava donar una volta pels alrededors de la urbanització en les bicicletes de muntanya. Curiosament, a dalt d’una bicicleta el meu nivell amb respecte amb els meus amics (els quals no tenien discapacitat) es igualava i jo em sentia més a gust.

Els meus inicis en el món de l’alta competició del paraciclisme va ser una mica per carambola. En acabar l’estiu del ’99, d’un dia a l’altre en vaig quedar pràcticament sense amics. Aleshores vaig decidir fer rutes en bicicleta els caps de setmana amb la penya cicloturista del poble. Als pocs mesos me’n informi que hi havia la modalitat esportiva de ciclisme adaptat. Va ser a l’abril de l’any 2000 quan vaig participar en la meua primera competició a Vila-real. La veritat és que no em va anar gens malament. Vaig fer segon i la mínima per a poder assistir al Campionat d’Espanya del mateix any. Des de llavors he participat en tots els Campionats d’Espanya, Campionats del Món i en cuatre Jocs Paralimpics (Atenes, Pequín, Londres i Rio de Janeiro). Concretament, en els Jocs de Londres 2012 vaig aconseguir una medalla de bronze a la prova de contrarellotge.

Ara em dedique de forma professional al paraciclisme. Però a part dels meus èxits esportius, també estic content per la meua carrera acadèmica. Sóc llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Master en Gestió i Direcció Esportiu, i actualment estic fent un Master en Investigació de l’Educació Física i Esport.

Bé, això és la meua història. Us anime a tots a lluitar contra les adversitats i les diferències individuals de cadascú per aconseguir els vostres somnis. Amb una mica d’esforç i sacrifici tot és possible. Una abraçada, Maurice

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s