Trencant fronteres per a obrir ments

Vols compartir tot allò que ets a canvi d’una experiència vital inoblidable? Doncs no t’ho penses més!

Avui, vos parlaré de la meua experiència com a voluntària europea.

Acabí d’estudiar Bioquímica i Ciències Biomèdiques molt decebuda i sense cap mena d’il·lusió per continuar estudiant cap cosa relacionada amb aquest àmbit. Aleshores la idea de fer aquest tipus de voluntariat sorgí de la necessitat d’eixir de la meua zona de confort, d’experimentar qui era realment i què volia fer amb la meua vida a partir d’eixe moment, tot d’una forma diferent i molt més enriquidora. Tot i que tenia clar que volia fer un voluntariat relacionat amb el medi ambient a un país de l’Est d’Europa, no trobava cap projecte d’aquestes característiques. Després de molts mesos davant d’un ordinador buscant projectes i països que s’assemblessin a allò que volia fer i sense trobar-ne res, comencí a perdre l’esperança per tot…

Piiiiiim! “Has rebut un correu nou: Es busquen voluntaris espanyols.” En aquest moment pensí que seria un altre correu com els que havia rebut fins llavors sobre projectes que no s’assemblaven a allò que volia fer. Però aquest cop va ser diferent, hi havia un projecte a Polònia, que començava en dos setmanes, per a treballar amb joves i nens al col·legi d’un llogaret polonès enmig del no-res i rodejat per boscos. Treballar amb joves i petitons? En un llogaret de 3.000 habitants? Enmig del bosc i a 45 minuts en bus de la ciutat més pròxima? Sense cap mena de vida social?

Sí, he de confessar que me deixí portar pel desig de fer alguna cosa nova i diferent i aleshores vaig acceptar! Comencí la meua aventura plena d’entusiasme i amb molta energia, energia que vaig perdre només amb les 15 hores de viatge fins allò que seria el meu pis durant 9 mesos enmig dels freds boscos de la Polònia més profunda.

Ja he arribat. Són les 11 de la nit i no hi ha cap soroll als carrers, només s’escoltava de tant en tant algun so emès per qualsevol mena d’animal. Sí, no m’equivocava quan pensava que m’emprendria aquesta oportunitat com un retir espiritual.

La primera setmana va ser una muntanya russa emocional: por, curiositat, nervis, alegria, satisfacció, eufòria, impotència, seguretat, solitud…

Va ser una mica complicat trobar el meu lloc enllà; en un poble petit sense cap mena de gent de la meua edat, on es feia de nit a les 3 de la vesprada i feia més fred del que jo mai havia passat, envoltada de gent que parlava una llengua on tot per mi sonava igual però on era impossible identificar res, menjant sopes y d’altres coses estranyes… Malgrat tot, em sentia prou bé amb la feina que havia de fer i l’acollida pels més petits del col·legi em va donar forces per trobar una mena de llum entre tanta obscuritat.

Passades unes setmanes tot allò que semblava obscuritat s’havia convertit en mil i una anècdotes per a recordar. Fins i tot li vaig agafar gust a allò de viure en aquell poble envoltat per un ecosistema natural impressionant.

Aprenia coses noves a totes hores i em descobria al cap del dia fent alguna cosa de la qual mai m’haguera imaginat que fora capaç. De totes les situacions en treia estímuls i experiències que m’aportaven coses a nivell personal, que em posaven a prova i en feien créixer en totes les meues dimensions.

Després de 9 mesos no només hi soc capaç de dir que he conegut moltes persones que continuaran formant part de ma vida sinó que m’he retrobat amb mi mateixa. No només m’he descobert a l’àmbit personal sinó que he aprés moltíssimes eines que em serviran per a treballar en un futur. Treballar a un àmbit professional del que no en sabia res fins aquell moment i al que mai m’haguera imaginat treballant; però al qual en vull ser ara.

Tu també tens ganes d’experimentar i de sentir-te viu, doncs dona el primer pas per eixir de la teua zona de confort! Fes el teu canvi!

Silvia López Poveda

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s