Al poble que has nascut

Tenint en compte les característiques que representen al món rural, les persones que viuen i conviuen en aquest entorn són conscients de la falta d’oportunitats i obstacles d’aquesta realitat, encara així, segueixen volent formar part d’ella estimant-la i cuidant-la. La joventut al món rural és un element vertebrador i essencial, ja que es deixa portar per un fort sentiment de pertinença que provoca una necessitat de seguir veient els seus pobles vius.

Aquesta realitat la trobem a molts municipis, que encara que estan apartats per molts quilòmetres de distància, comparteixen necessitats i interessos. Això porta a una creació de vincles i unió entre territoris, un establiment de fortes sinergies i relacions entre la joventut de diferents pobles.

La joventut del món rural destaca per tenir una forta motivació i responsabilitat a l’hora d’implicarse en la vida del territori fet que genera molts moviments juvenils, organitzats de manera voluntària amb una mateixa finalitat. Aplecs que uneixen diferents territoris en l’àmbit comarcal, associacions juvenils compromeses amb el seu municipi, grups de joves que són tot un exemple de participació.

Tots aquests moviments són característics per tenir un procés participatiu en el qual s’inclou a tots els i les membres de la comunitat. Per tant, totes les generacions del territori treballen de forma conjunta per un bé comú i al mateix temps, es creen espais d’aprenentatge i cooperació generant eixe sentiment de pertinença i responsabilitat tan característic de les zones rurals, fent possible el manteniment i la creació de noves iniciatives. Per tant, la joventut actual té un fort suport per part de la resta de comunitat, adquirint un esperit crític i transformador, sent part activa de la societat i perpetuant aquests processos de participació.

Encara així, la motivació i la iniciativa d’aquest col·lectiu, en la majoria dels casos, no es veu reforçada a nivell tècnic i professional per la falta de recursos que existeixen a nivell juvenil dins del territori. A aquestes zones on trobem un alt nivell de participació per part de la joventut, l’existència de persones especialitzades ajuda a crear consciència de la importància que té aquest fet, a conservar-ho i a compartir-ho entre territoris. El fet que existisquen joves, més o menys actius, en una comarca genera la necessitat d’invertir recursos específics per aquests com a part essencial que són d’aquesta comunitat. A més és important que tinguen una figura de referència que els
done suport, informació, assessorament i, sobretot que pose en valor la seua veu.

Tot seguit, presentem el poema creat per la joventut de la comarca dels Ports i Fabrilo Fabregat que reflecteix la realitat en la qual es troben la majoria dels i les joves de les zones rurals.

Per totes les veus dels pobles
Dels Ports, demanem el dret,
de dir el que sents amb paraules
reprimides per decret.

De fet que venim amb noves
propostes per canviar,
el món que tenim els jóvens
quan ens vullguen escoltar.

Sabent que tenim la mira,
fregant l’oportunitat,
del temps que passa i respira,
la força de voluntat;

i encara que siga una estona,
valdrà per estar a l’altura,
si em fa sentir-me persona
al present d’una cultura.

Perdut estic sense històries,
de ganxo punt i calçeta
de llana, guaitant les sòries,
darrere la cortineta;

per compte d’una il·lusió,
que deixa ja de somriure,
quan veu la despoblació,
dels pobles per sobreviure.

A falta d’una seguida,
per viure ací com cal,
tindré que buscar-me la vida,
com molts a la capital.

Amb la distància i l’absència,
em trobaré amb l’estat
d’angoixa, buscant la presència
del meu poble a la ciutat;

la buscaré fins l’extrem,
per a trobar la certesa
de l’aire quan respirem,
la nostra naturalesa;

que em mostra tot el perfil
alegre, per a reviure,
la vida molt més tranquil,
al poble per a ser lliure.

Si les coses no estan tan clares,
hauré de filar molt fi,
per viure al caliu dels meus pares
lo què em queda de fadrí.

I traure la força de l’ànima,
per fer endavant l’acomesa
el jove Dels Ports que s’anima,
aprendre dels vells la saviesa.

Des dels records de la infància,
els tinc arrelats amb mi
al cor de la terra amb constància,
al xiquet, al major i al fadrí.

Els somnis són el motiu
de lluita, com és degut,
si penses posar el niu,
al poble que tu has nascut.

Organitzat per: Aplec dels Ports 2018
Poema realitzat per: joventut dels Ports i Fabrilo Fabregat

Èlia Calvo i Zaíra Fabregat. Xarxa Jove Castelló Nord

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s