Ser jove no és ser el futur (o 12 d’agost, Dia Internacional de la Joventut)

El 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va declarar el 12 d’agost com a Dia Internacional de la Joventut. Molts actes a tot el món commemoren cada any aquest dia sense que ningú s’assabente. Sense repercussió. No importen, no apareixen ni en les notícies. Com a molt, una estadística d’atur, una dada sobre el retard en l’edat d’emancipació o la precarització com a normalitat. Un dia per a visibilitzar allò que ningú recorda, en pots fer la prova. Com les mateixes persones joves. Invisibles. Com tantes i tantes activitats dutes a terme per joves. Cada dia, durant tot l’any.

La meua responsabilitat actual, i el meu treball de sempre, m’ha portat a conéixer moltes persones joves que dediquen gran part del seu temps a aconseguir que el món que els envolta siga millor. Moltes, amb pensaments diferents, diverses, en tots els llocs, cadascuna des de les seues possibilitats. Gent impressionant, que, als seus centres educatius, a banda d’estudiar, assumeix responsabilitats i complementa el que l’educació formal li ofereix. Gent responsable, que es compromet unes hores, cada setmana, en alguna associació, de manera voluntària. Gent valenta, que tria passar una part de les seues vacances organitzant un campament o participant en un camp de voluntariat. Gent que s’ho passa bé, que rep més del que dóna, em diuen, quan els pregunte per què ho fan. Gent meravellosa, que tots els caps de setmana, tots, s’ajunta per a estar amb algun grup de xiquetes i xiquets, i reflexionen des del joc sobre què és l’amistat o com enfrontar els conflictes, sobre les diferències i allò que ens uneix, sobre el lloc on vivim i el respecte.

Vertaderes escoles de ciutadania, espais per a créixer com a persones i començar a construir el seu propi projecte personal.

I, evidentment, tot això els suposa un esforç. Més esforç. I, evidentment, tot això els suposa uns aprenentatges, unes habilitats adquirides de millora de l’autoestima, d’empatia, de treball en equip, de saber elaborar un projecte, de lideratge…, una millor preparació per a un món que no acabem de saber com és.

I, no obstant això, fer aqueixes coses és estrany. En l’imaginari col·lectiu que creem, sobretot els adults, això és ser una persona estranya. No acaba d’estar ben vist. No sembla ser el model a seguir. No està promocionat. “No perdes el temps” els diem.

Crec que ha arribat el moment de celebrar el Dia de la Joventut, encara que siga un 12 d’agost. Crec que sabem què cal fer per a celebrar-lo: facilitar que siga possible que totes les persones joves puguen passar per experiències d’aqueix tipus. I això es tradueix en polítiques de joventut concretes d’educació en la participació i d’oci educatiu accessibles a totes les persones: un centre d’educació en valors en cada poble, i canviar el nostre discurs i la nostra actitud; ser ciutadania activa, ser referents positius, aplaudir aqueixa manera de viure la vida.

Ser jove no és ser el futur, és ser, hui, aqueix altre futur possible desitjat.

Jesús Martí Nadal, director general de l’Institut Valencià de la Joventut de la Generalitat Valenciana.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s