De la mà de la paraula

El 25 de març, onomàstica d’anunciacions i encarnes, em feren un regal meravellós: passar tres quarts d’hora amb 11 joves de 3r  d’ESO de la mà de la paraula, mai més ben dit.

Us en faig cinc cèntims. De la mà de la paraula és un projecte del CEFIRE que interrelaciona autor#s i lector#s, autoria i lectoria, a través de l’escriptura, la paraula (enguany hi participen 35 escriptor#s i 1.500 alumnes, de 80 grups, de 25 centres, de 20 localitats… Quina canya!, 1.500 joves coneixent literatures i escrivint relats!). Bé, pel que m’han contant, l’alumnat passa un temps esbrinant qui és l’autor o autora que els ha correspost i, en grup, escriuen una narració que ha d’acabar la dita autora o autor. Tot seguit preparen una entrevista, també col·lectiva, i li la fan, en vídeo, per skype o en persona. L’any passat em va tocar un 1r  de Batxiller de l’IES Marjana de Chiva; enguany me n’han tocat dos, de 3d’ESO –14-15 anys–, un de València –IES Lluís Vives– i un d’Aspe –IES La Nía.

Tornem al principi. Després de les presentacions adients –Joel, Cova, Lola, Andrea, Sergio, Candela, Martín, Luz, Pablo, Larisa, Juan i Joan Carles (el profe)–, comença l’entrevista, cara a cara. “Què et motiva escriure?”, és una de les primeres preguntes… “La vida”, els conteste, “vosaltres”… No s’ho creuen. Jo, sí. Aquesta entrada n’és la prova.

Parlem del seu relat, del fet que la protagonista siga lesbiana; de Tarzan, d’Steven Univers i de la Capitana Marvel; de xenofòbia i de feminisme, de traduccions, de reptes i de com d’important és la curiositat. De literatura també, i tant. No sabien qui era Maria-Mercè Marçal –els n’he regalat la divisa i els ha encantat–, però sí, Pere Calders i Víctor Català –tot i que ignoraven que era una dona: Caterina Albert. I de permisos sense sou i d’aprofitar els trajectes amb bici per a prendre notes o fer un vers, als semàfors, és clar.

Al final, quan me n’anava, una de les joves m’ha mostrat un quadern, l’ha obert i m’ha dit que de tant en tant hi escriu coses, i també en el mòbil. Una glopada d’oxigen! Les cames encara em tremolen de l’emoció.

Encarna Sant-Celoni, escriptora i traductora

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s