La meua experiència com a voluntari a Sèrbia (segona part)

WhatsApp Image 2019-10-11 at 10.35.05
Casa dels voluntaris i voluntàries

Dins de l’esforç diari, era gratificant poder portar menjar, una tenda de campanya i mantes a un grup de persones que acabava d’arribar. Veies els seus gestos de sorpresa quan, després de preguntar-los si necessitaven roba, et responien que no tenien diners i els deies que no havien de pagar res. També notaves un gran canvi quan passaven els dies i aconseguies integrar-t’hi, i comparties les seues preocupacions i alegries.

Però era dur quan els veies tornar després del seu últim intent fallit de travessar la frontera (molts d’ells amb colps i ferides), quan t’ensenyaven les sabatilles trencades i no podies oferir-los-en unes de noves perquè ja no te’n quedaven i eren més cares que altres peces, o quan el menjar preparat per a un nombre aproximat de persones, havia de repartir-se en racions més xicotetes perquè hi havia arribat més gent. Era frustrant i dolorós quan necessitaven tractament mèdic i tot eren problemes fins a aconseguir que foren atesos a l’hospital de la ciutat més pròxima, perquè la policia entrebancava els repartiments. A més, vam haver de fer torns de matinada, perquè hi havia rumors que la policia hi anava a la nit a expulsar les persones refugiades, a trencar-los les tendes de campanya i les seues pertinences. També quan veies xiquets vivint en eixes circumstàncies o quan rebíem la notícia que un refugiat, al qual uns dies abans havíem llavat la roba i entregat menjar, havia mort.

 

 

 

Comptàvem amb donacions puntuals, algunes dels mateixos voluntaris, però no eren per a millorar els nostres recursos, sempre anaven dirigides a cobrir els serveis bàsics: donar el necessari perquè totes les persones refugiades feren una menjada al dia (incrementant les racions, quan podíem); recollir la roba bruta i llavar-la per a tornar-los-la l’endemà; prendre nota de la roba, les tendes de campanya, les mantes i els sacs de dormir que necessitaven (per a la mateixa nit, si acabaven d’arribar, o per a l’endemà, si no era urgent); oferir productes d’higiene personal i tractaments sanitaris bàsics; subministrar aigua potable i electricitat, i recollir testimonis sobre la violència policial que patien en els trajectes entre fronteres i denunciar-la. Aquesta última era una de les tasques més importants, ja que si no, les situacions de violència, d’abús d’autoritat i les devolucions en calent que pateixen les persones refugiades serien totalment invisibles…, i ara estan recollides en informes mensuals mitjançant els quals es fa pressió per a evitar-les. A partir d’ací, tota la resta que es poguera oferir depenia de les capacitats i dels recursos de les persones voluntàries.

Així, la responsabilitat, el treball i l’esforç es mesclaven amb l’energia i la germanor, generant, dins de totes les complicacions, un espai còmode en el qual sempre hi havia algú disposat a donar-te un colp de mà o a oferir-te un somriure. Tot això facilitava tindre la ment preparada per a poder continuar l’endemà amb les tasques i gaudir d’una bona relació amb les persones refugiades, organitzant sessions de perruqueria, partides de futbol, conversant i, en general, desenvolupant qualsevol activitat que servira per a desconnectar de la realitat del dia a dia.

 

Ha sigut increïble comprovar com projectes organitzats amb més consciència, ganes i energia que recursos aconsegueixen arribar on els estats, en el millor dels casos, miren cap a un altre costat. I tot mitjançant la força de la solidaritat, un valor que sembla estar en crisi en la nostra societat, però que és capaç de travessar espais i cultures, construint projectes que es mantenen en el temps i aconsegueixen millorar la qualitat de vida de moltes persones a les quals no els hem deixat més opcions que fugir de les seues llars i buscar-se la vida en condicions de precarietat extrema i abandó internacional.

Bruno L-G Arranz

#Voluntariat #Solidaritat #Refugiats

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s