Malgrat el sol, hui el dia és gris

Mai no m’haguera pogut imaginar que Alcoi s’assemblara a Nova York; però, al capdavall, les històries tenen la facilitat de fer-nos pensar en els detalls que sovint ens passen desapercebuts. Hui ens acomiadem d’Isabel-Clara Simó, escriptora i moltes coses més.

Reconeguda sobretot per la seua obra narrativa, m’agradaria incidir en la seua producció juvenil. Recorde quan vaig llegir Dora diu que no: més enllà de la història de creixement personal i del pas de la innocència a la maduresa de la protagonista, Dora va aconseguir que jo –que en principi no hi tinc res a veure, em sentira vinculat a ella allà dins, al més profund dels seus sentiments, ja que entre nosaltres es va establir un vincle a través del qual semblava que l’autora estiguera parlant amb mi personalment. Eixes sensacions són les que fan que un dia com hui siga una miqueta més fred.

Gràcies, Isabel-Clara, per les hores de lectura i les històries de dones fortes i valentes que ens has deixat. Gràcies per ensenyar-nos, a les escoles i en les pàgines de llibres, periòdics i revistes, que es pot mirar de tantes formes. No sé si hui Alcoi i Nova York continuen pareixent-se, però segur que en les dues ciutats hui el dia és un poc més gris. Bon viatge.

Lucas Sáez González

Cultura Jove

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s