No sé vosaltres, jo vaig estar al festival de «Rabo Lagartija», a Villena. La mitjana d’edat del nombrós personal assistent estava entre els 20 i 30 anys, llevat d’algun participant-observador com jo i algunes de les persones que trepitjaven l’escenari o de l’organització. Varietat de colors, de cabells, d’indumentàries i samarretes (quasi totes amb missatge), varietat d’olors i de perfums, diversitat d’estils.
L’organització ben treballada; no hi faltava res. Bon so, macropantalles, espais alternatius, la seua pròpia moneda, paradetes de «merchandising», de menjar i de beguda, vàters (uns urinaris verticals per a tios que em van deixar flipat), el Punt Lila (una bona alternativa local al Punt Violeta de la GVA)…, fins i tot hi havia la possibilitat de guanyar una beguda reciclant el got de plàstic i altres recipients (una bona idea de neteja i de tindre cura del medi ambient).
Tots els grups que vaig veure (La Raiz, Zoo, Xabi Sarrià, La Pegatina, Rozalen, La M.O.D.A., Desakato, El Langi, El Kanca i d’altres), tots, llançaven missatges a favor de la diversió i del «bon rotllo», les relacions sanes i saludables, l’amor i el sexe, la lluita contra les injustícies i les situacions discriminatòries; a favor del reconeixement dels drets de totes les persones (dones, joves, xiquets i xiquetes, gent amb diversitat funcional, migrants, minories ètniques i culturals); contra les situacions d’opressió i discriminació, i a favor de la participació i la visualització de col·lectius i situacions subalternes.
Però, per damunt de tot, el que més em va agradar i impactar va ser l’ambient d’alegria, de joia, de convivència i tolerància que s’hi respirava, un «mogolló» de gent (joves, pares i fills, rapats i rastaporteadors, indepes i alters, etc.), tots junts gaudint dels espectacles, bevent, menjant, xarrant, cantant i ballant en un espai i amb un ambient amable i cordial.
Enhorabona a tothom i continuem gaudint dels festivals i de la convivència.
ACARPE-UFO
Tècnic de joventut
Participa. Decideix. Viu 
1 Comments